A GELIDA,
SENDERISME I
MOLT MÉS!!.
Autors:
Marina Bagés i Blanc, Rafel Juncosas i Camps, Joaquim
Margarit i Palou
VIES DE COMUNICACIÓ.
A Gelida s'hi pot arribar per la carretera comarcal c-243-b, de Martorell a Vilafranca del Penedès, entre el punts quilomètrics 8 i 9'300. Per la carretera BV-2425, des de Corbera de Llobregat i per la BV-2249 des de la comarca de l'Anoia.
Per l'autopista A-7, a la sortida 26, en direcció sud.
Amb la línia de rodalies C-4, de RENFE, entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia.
Pel GR-5, que va des de Sitges fins a Montserrat, amb un traçat total de 64 kms. i 910 metres.
LES MUNTANYES DE GELIDA
Un dels aspectes que fa més atractiva aquesta vila és el fet de que es troba enclavada en un vessant, enfilant-se des dels 55 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a la cota més baixa, és a dir, al riu, fins als 653 metres d'altitud del Puig d'Agulles o els 642 metres del Montcau.
Entremig, un esplèndid ventall de pujols, torrents i penya-segats, ens ofereixen nombroses possibilitats de passejar, descobrir, sentir-nos abraçats per la natura i aïllar-nos de la civilització i, en pocs minuts, retornar-hi, sempre havent trobat i gaudit, en molt poc tros, d'aquell sender o raconet, amb el seu punt de màgia oculta que, ràpidament, ens el farem nostre i que el mereixerem digne de comentari i ens convidarà a repetir.
A la part més oriental de la zona sud del terme, des del Puig Corbera que, amb 525 metres d'altitud sobre el nivell del mar, delimita el terme de Gelida, des del municipi veí, arrenca una primera línia de colls i pujols, amb el Coll de l'Oller, de 601 metres, el Collet del Montcau, els Rocs de Forellac, de 628 metres i el Montcau, al bell centre de la zona sud del terme, per anar declinant, als límits del costat de ponent, cap als 477 metres del Montmartí, que s'aboquen a la zona nord del territori municipal de Subirats.
Aquesta formació muntanyosa, corona el vessant que puja des del riu Anoia, on es troba la major part del terme municipal, i amaga, al darrera, una plana, a 550 metres d'altitud sobre el nivell del mar, que és la zona del Fons del Mas Granada, amb una configuració del territori totalment diferent i que enllaça el terme de Gelida amb la part més elevada del massís de l'Ordal, apropant-la a la zona del Garraf. Encapçalant aquesta plana-fondal, s'enlaira el Puig d'Agulles, fàcilment distingible pel radar meteorològic que el pica, i el Coll de Portell, de 600 metres, que tanquen la vall i la projecten cap al sud i al cantó de ponent, on es troba el nucli urbà d'Ordal.
Al centre del terme, ja ficats de ple en el vessant on s'assenta el nucli urbà, el Pujol de Bonavista i la Rocasagna, amb la Creu de Ferro, acotxen la vila, des del costat més de llevant i empenyen les mirades cap a l'horitzó de l'altra banda del riu Anoia, on, de l'àmplia panoràmica que se'ns ofereix, les muntanyes de Montserrat et reclamen tota l'atenció. En el recorregut de l'esguard però, tot remuntant la mirada des del riu, els ulls s'entretenen per les vinyes i els conreus de fruiters, que envolten les diverses masies gelidenques i del terme veí de Sant Llorenç d'Hortons, en un viatge visual esplaiant i d'un llarg recorregut assossegador.
Per l'autopista A-7, a la sortida 26, en direcció sud.
Amb la línia de rodalies C-4, de RENFE, entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia.
Pel GR-5, que va des de Sitges fins a Montserrat, amb un traçat total de 64 kms. i 910 metres.
LES MUNTANYES DE GELIDA
Un dels aspectes que fa més atractiva aquesta vila és el fet de que es troba enclavada en un vessant, enfilant-se des dels 55 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a la cota més baixa, és a dir, al riu, fins als 653 metres d'altitud del Puig d'Agulles o els 642 metres del Montcau.
Entremig, un esplèndid ventall de pujols, torrents i penya-segats, ens ofereixen nombroses possibilitats de passejar, descobrir, sentir-nos abraçats per la natura i aïllar-nos de la civilització i, en pocs minuts, retornar-hi, sempre havent trobat i gaudit, en molt poc tros, d'aquell sender o raconet, amb el seu punt de màgia oculta que, ràpidament, ens el farem nostre i que el mereixerem digne de comentari i ens convidarà a repetir.
A la part més oriental de la zona sud del terme, des del Puig Corbera que, amb 525 metres d'altitud sobre el nivell del mar, delimita el terme de Gelida, des del municipi veí, arrenca una primera línia de colls i pujols, amb el Coll de l'Oller, de 601 metres, el Collet del Montcau, els Rocs de Forellac, de 628 metres i el Montcau, al bell centre de la zona sud del terme, per anar declinant, als límits del costat de ponent, cap als 477 metres del Montmartí, que s'aboquen a la zona nord del territori municipal de Subirats.
Aquesta formació muntanyosa, corona el vessant que puja des del riu Anoia, on es troba la major part del terme municipal, i amaga, al darrera, una plana, a 550 metres d'altitud sobre el nivell del mar, que és la zona del Fons del Mas Granada, amb una configuració del territori totalment diferent i que enllaça el terme de Gelida amb la part més elevada del massís de l'Ordal, apropant-la a la zona del Garraf. Encapçalant aquesta plana-fondal, s'enlaira el Puig d'Agulles, fàcilment distingible pel radar meteorològic que el pica, i el Coll de Portell, de 600 metres, que tanquen la vall i la projecten cap al sud i al cantó de ponent, on es troba el nucli urbà d'Ordal.
Al centre del terme, ja ficats de ple en el vessant on s'assenta el nucli urbà, el Pujol de Bonavista i la Rocasagna, amb la Creu de Ferro, acotxen la vila, des del costat més de llevant i empenyen les mirades cap a l'horitzó de l'altra banda del riu Anoia, on, de l'àmplia panoràmica que se'ns ofereix, les muntanyes de Montserrat et reclamen tota l'atenció. En el recorregut de l'esguard però, tot remuntant la mirada des del riu, els ulls s'entretenen per les vinyes i els conreus de fruiters, que envolten les diverses masies gelidenques i del terme veí de Sant Llorenç d'Hortons, en un viatge visual esplaiant i d'un llarg recorregut assossegador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada